Valoració de l’article: Enseñar a plantear preguntas investigables*

Valoració de l’article: Enseñar a plantear preguntas investigables*

Valoració de l’article: Enseñar a plantear preguntas investigables*

Enseñar a plantear preguntas investigables*  Neus Sanmartí Puig i Conxita Márquez Bargalló Universidad Autónoma de Barcelona 

He escollit aquest article doncs és una metodologia didàctica que veig que alguns companys utilitzen i que desconec.

L’article planteja com podem iniciar l’aprenentatge d’un determinat contingut de la nostra matèria demanant als alumnes que plantegin preguntes per, a partir d’elles, desenvolupar el coneixement científic dels nostres alumnes. La forma de generar nous coneixements parteix de fer una activitat on els alumnes plantegen preguntes.

Es mostra doncs, com han de ser les preguntes plantejades per tal que siguin correctes, quines propostes d’activitats donen peu a la generació d’aquestes preguntes i com es pot aprendre a fer preguntes científiques.

També ens parla sobre com canvia el rol de l’alumne, deixant de ser un actor passiu que només rep afirmacions o definicions científiques i memorístiques a un actor actiu en el seu aprenentatge, no memoritzant conceptes sinó entenent-los, comprenent-los, plantejant-se nous dubtes que el permetin avançar i formar-se en ciència, aconseguint que aquest coneixements no siguin temporals sinó permanents i fomentin el “voler saber més”, és dir la recerca.

Així doncs es planteja que el professorat doni peu a l’aula a situacions on l’alumnat es plantegi dubtes orientats a la descripció d’un fenomen, l’explicació de la seva causa, la seva comprovació, la generalització i la predicció del fenomen i finalment la seva gestió i avaluació.

La formulació d’una pregunta investigable ens ha de dur tant a trobar respostes de forma experimental com trobar respostes generant o revisant coneixements que ens permetin fer un bon plantejament d’aquesta pregunta. És a dir, saber plantejar dubtes implica, per força, revisar els coneixements previs que tenim sobre un tema o pot ser cercar nous coneixements que encara no hem après. 

Interpreto per tant, que el producte final de l’activitat és la pregunta en si i que el procés que ens ha dut a ella és l’aprenentatge sobre els continguts que volem treballar.

Quins tipus d’activitats es plantegen per aconseguir que els alumnes generin les preguntes correctes? 

  • Des de la lectura de textos: Es proposa els alumnes la lectura d’un text científic, de revistes, de notícies,... i a partir d’ell es demana que es formulin preguntes. S’ha exposat un exemple sobre l’estudi de la Dinàmica a 4tESO, mitjançant la lectura d’un article sobre banyadors i la seva influència en la velocitat dels nedadors. Personalment, i amb els exemples donats, no he acabat d’entendre què han après realment sobre dinàmica amb les preguntes plantejades, doncs alguns estudiants han canviat de tema i han plantejat dubtes sobre la flotabilitat dels nedadors, el que ens duria a una altre concepte que seria l’Estàtica de Fluids.
  • Des de la història de la ciència: S’explica com ha evolucionat un concepte al llarg dels anys des del punt de vista dels científics, tenint en compte els coneixements que es tenen fins aquell moment. En l’exemple donat sobre el cicle de l’aigua es veu com un grup d’alumnes de 4t d’ESO, després d’analitzar el treball de Kircher (1602-1680), arriben a la conclusió que el treball realitzat per aquest científic no és vàlid a l’actualitat, tenint en compte que actualment es coneix el cicle de l’aigua. Aquesta activitat m’ha semblat interessant tot i que no he sabut trobar quines són les preguntes plantejades per aquest equip, objectiu de l’activitat.
  • Des d’activitats experimentals:  Mitjançant un experiment on es planteja una pregunta genèrica, es demana als estudiant que plantegin unes primeres preguntes que després d’una coavaluació s’acaben de millorar i concretar. Aquest tipus d’activitat és el que he trobat més interessant i aplicable en les meves aules.
  • Des d’activitats de “paper i llapis”: Es refereix a realitzar qüestionaris per part del professorat que donin peu a la generació de noves preguntes per part de l’alumnat. No es mostrava cap exemple complert en aquest apartat i per tant no el puc valorar.

Com a reflexions finals es retorna al punt de sortida i les autores es plantegen quan els nens deixen de fer preguntes de forma innata, en quin moment els nens i nenes, pot ser ja adolescents, deixen de preguntar-se qüestions que quan eren més petits si que es feien, i si aquest canvi ve donat per la nostra forma d’ensenyar.

Com a conclusió personal he trobat que aquest article és força interessant des del punt de vista de crear noves activitats que permetin reflexionar als alumnes i a l’hora indagar sobre ciència però que aprofundeix poc en els exemples i per tant, em falta informació que em mostri com podria jo aplicar aquestes activitats a l’aula. Miraré de trobar més informació doncs penso que són un tipus d’activitats que dins l’aula de Tecnologia pot funciona molt be.

Coneixeu o heu utilitzat aquestes activitats a les vostres aules?

No Comments

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

es_ESEspañol
caCatalà es_ESEspañol